Kung-fu panda
Us han fet mai una clau bushi? Doncs heu de saber que els efectes són devastadors. I crec que és la paraula correcta per parlar de la nova producció de la factoria Dreamworks: devastadora. Una obra cuidada al detall i que tot i un desplegament humorístic no gaire ocurrent és una molt bona opció per aquesta cartellera estival.
El darrer treball de doblatge al castellà de Florentino Fernández ens explica la història d’en Po, un panda rodanxó hereu d’un restaurant de fideus prop del Temple de Jade, on s’entrenen els Cinc Furiosos. La troca comença a embolicar-se quan el pobre plantígrad vol presenciar la tria del Guerrer del Drac, l’escollit que dominarà el més alt secret del kung fu. La tria es duu a terme degut a la fuga d’en Thai-Lung, un guerrer díscol que va ser rebutjat com a Guerrer del Drac per la tortuga que, per accident tria en Po com a mereixedor de conèixer els secrets del pergamí del Drac. La història tampoc té més: una lliçó de superació, esforç, humilitat, autoestima i motivació força necessària amb els nens d’avui en dia.
Uns quants gags genials constitueixen els moments més memorables de la pe?lícula, emprant els recursos típics de l’humor del cinema infantil nordamericà, però bé, en la defensa d’aquest convencionalisme és pot dir que estem davant d’exemples de manual, que, vistos en conjunt donen un molt bon ritme a tota la cinta.
El film compta amb un treball d’animació excepcional, apreciable sobretot als combats però també en detalls més subtils com ara el pèl o les robes. Impagables plans congelats o en slow-motion revelen els rictus dels combatents en rebre un cop de puny o en sortir disparats; piruetes impossibles, embellides per contradir les lleis de la física. Diria que és sobretot en la vessant tècnica on Kung fu panda exce?leix meritòriament.
També cal esmentar, en una vessant més secundària, l’encertada i graciosa caricatura de l’iconografia xinesa, amb topònims de l’estil L’estany dels 10000 esperits i objectes èpics amb noms allargassats. Una picada d’ullets a l’extensa filmografia del culte al kung fu. Brusos Lees i demés.
Ara, tampoc cal enganyar-nos, és una pe?licula descaradament comercial sense més pretensions, però que compleix amb escreix la tasca d’entretenir amb un guió dinàmic, fresc i amb uns combats ben originals. Una mescla que no necessita, a diferència de les eternes Disney, moments exclusivament musicals. Tota una marca de qualitat d’un producte. El centre d’interès de les darreres colònies ha estat Disney… I si el de les següents fos Dreamworks?
