Des de certs cercles que s’abanderen assenyats, seriosos i competents (i des de sempre, des de molts altres cercles de tots colors, antisistemes, alguns liberals…) s’ha desprestigiat el nacionalisme de qualsevol mena. Li diuen irracional, antiquat, i?lògic, que no encaixa, tot sovint, amb la democràcia moderna.
Per començar, en la democràcia vertadera (que no moderna xD), s’haurien de contemplar i RESPECTAR totes les opcions posibles, nacionalisme inclòs. Està prohibit estimar la teva cultura (llengua, tradicions, història i terra)? El rotllo mundialisme i la igualtat xupi guay jacobina tant jurídica com nacional entre tots els humans es un argument paupèrrim en contra del nacionalisme. De qui t’has de diferenciar? Dels extraterrestres que busca el SETI? Em sembla que el nombre d’ulls ja servirà per diferenciar-nos perfectament, oh abanderats del seny.
Ja que del nacionalisme parteixen molts plantejaments racistes i que en el meu argument anterior aquests hi podríen arrelar, m’agradaria matissar que tots som iguals en el sentit moral i jurídic, però molt i molt diferents en el camp cultural, mai ni millors ni pitjors. És en aquesta franja entre l’endogàmia de pagès patriota i les tendències més vomitivament progres on jo em trobo, defensant un orígen i un identitat. Post-modernitat la justa…
Aparentment, el meu nacionalisme, tot sovint titllat de ranci (si algún dia em vols fer enfadar ja saps per on tirar), entra en contradicció amb les meves idees més excèntriques però jo el defenso, madames et monsieurs… Per què? Doncs es una senzilla qüestió de sentiments. La raò és absurda: la veritat es una abstracció tergiversada i la raò només és la mentira que l’intenta compendre. I la política, a part de ser un dels crims menys castigats, és una activitat (ciència, art??) purament subjectiva, sense normes, que, per si fos poc, pretén basar-se en la raò, que, com ja he dit es una puta invenció. O sigui, que el fet d’identificar-se amb l’etiqueta de seny i moderantisme en política es surrealista, absurd, de pixar fora de test i fotre-ho tot fet una merda (CiU, PSOE). L’anarquia es la més alta expressió de l’ordre i és quan hi ha un govern i un estat constituit que regna el desordre més caòtic a tots els nivells, disfressat de burocràcia, protocol, solicituds i demés. Per això, la presència d’un sentiment com el de pertanyença a una nació en un arc parlamentari, implica que almenys aquesta part del discurs de la formació política serà veritat, per que prové d’aquest racó profund, abstracte i indeterminat de la ment on neixen els sentiments. O així hauría de ser, senyor Mas (però fa tems que no sento que CiU s’autoanomeni nacionalista).
Jo personalment, no entenc el nacionalisme com a tal sense el requeriment de la independència política total i absoluta, si això no és així ja entrem a parlar de federalismes i rotllos raros que defensaré quan sigui un burgès acomodat amb fills cocainòmans, filles nimfòmanes i una dona adorable amb la que ignoraré, clau a clau, els meus problemes. El nacionalisme és el dret que té aquell colectiu amb territori (m’estic centrant molt en el cas català, però no voldría girar la cara a moltes nacions sense territori) que és sent diferent, de ser reconegut com a tal amb totes de la llei (aquesta que ens augura llibertat i drets a canvi de deures). Catalunya (per exemple) dins d’Espanya es quelcom carent de tota lògica. Més il.lógic del que es titllat el propi nacionalisme. Per que, si som en un món lliure i civilitzat, tothom pot solicitar el seu dret i que aquest li sigui concedit, sobretot quan l’absorció i permanència d’un pais dintre d’un estat passen per les taques de sang en batalles, per destrosses, censures i per capitulacions humillants. Però no… llavors entrem en interessos econòmics, l’unica raó per la qual molts cucos i cuques volen Catalunya dins l’Estat Espanyol, una de les contradiccions capitalistes, si tothom té llibertat, per què son els empresaris en comptes dels polítics els que ens oprimeixen?
Sincerament, l’única raò (jo l’anomenaria anti-raò, per que precisament es tot el contrari que la raò que acusa el nacionalisme d’il.lògic) que podríem apreciar en política es aquella que vol el millor pel poble, el que la gent desitja i el que el polític vol fer realitat de tot cor, sense raò. Així es el nacionalisme, il.lustríssimes.
Per que crèixer es obligatori, però madurar es opcional… donant guerra forever que diuen les pijes!
Salut i cors quatribarrats!
Tags: Païs, Política, Societat by Arcangelo
2 Comments »
).
Us animo a compartir-lo amb mi!
