Va ser suficient prometre fotos de la meva participació a la cursa de llits com per que la càmera digital que teníem a mà es quedès sense piles… He estat buscant-ne per webs que en poguessin tenir (per que de fotos me’n van fer un munt… si fins i tot em va algú em va entrevistar videocàmera en mà), però res de res, tu!

Tal i com preveiem, les rodes van fallar estrepitosament a Caye Cortá (tres rodes trencades), mentre que van oferir una digna resistència a La Corrida del Toro (una roda trencada) però aquest fet clarament advers no va impedir que cap dels dos llits acabès la cursa amb el cap ben alt, si bé en no gaire bona posició, ja que, a part de còrrer s’havia de portar el llit (els de Caye Cortá) o la part davantera a coll.
Tot i la gran pallissa física que suposa arrossegar, frenar i fer girar un llit a tota la velocitat que et permeten les cames, m’ho vaig passar força bé, ja que no només havies d’intentar completar el recorregut amb la millor destressa i menor temps posible, sinó que pel camí havies de superar quatre proves: deixar una poma ben rostada (cosa gens difícil desprès de baixar el carrer la Palma corrent), pujar corrents un tros del carrer Cavallers per agafar un diari i un calendari dels Castellers de Lleida, beure’s entre tot el grup una ampolla de cava català, per pal.liar el boicot (als menors ens el l’havíen de donar sense alcohol, però ens en van tirar una ampolla de cava amb alchohol per sobre i prou xD) i finalment, pintar-nos els llavis i fer un petó en una cartolina empegada sobre una placa commemorativa (el primer carro gros dels Castellers de Lleida).

Per ser que érem uns principiants i que haviem construit dos llits a partir del no res, amb poca gent, temps i recursos no se’ns pot exigir més… Jo ja estic pensant en el llit de l’any que vé…

Tags: Vida i misèria by Arcangelo
1 Comment »

Ja ha arribat Carnestoltes! I davant la sequera literària que m’assola des de fa dies, opto per començar parlant de la festa que ens preparar per la quaresma i que surti el que surti (m’hauria de fer vergonya U^^)…

Trobo que explicar la meva vida a un blog que poca gent llegeix (però, pocs i ben avinguts, eh? ) es quelcom poc interessant i si expliquès coses interessants de debò (entengui’s morboses, intimíssimes…), m’hauria d’amagar sota les pedres ja que em posaría en evidència eterna davant la gent amb la qual tinc una relació física i que llegeix aquest blog (amb aquest blog he tornat a cometre el que per a mi es el més gran error que pot cometre un blogaire: que els seus amics/coneguts/parents, éssers amb els que té una relació física, el llegeixin, ja en parlaré un altre dia, d’això…).

Però… si ara que hi caic! Tinc una cosa més o menys interessant (per als meus detractors i púrria variada que vulgui divertir-se una estona a costa meva i de l’esplai): demà a dos quarts de dotze participo en la Gran cursa de Llits junt amb el grup de joves de l’esplai Sant Jaume!

Aquest event (patrocinat descaradament per l’Institut Municipal d’Acció Cultural, la qual cosa ens demostra que el concepte de cultura està degenerant xD) consisteix en tunejar (principalment rodes i decorats varis) un llit, posar-hi algú a sobre (dormilega) i a foter-se d’hòsties carrer la Palma (els lleidatans ja coneixereu el pendent cabró que té aquest entranyable carrer) avall i desprès a còrrer com a bojos al llarg del carrer Major fins a la plaça Paeria (la plaça de l’ajuntament)… Tot plegat genial si no et trenques una cama (o el cap, o coses pitjors) en l’intent.

Ara mateix estava mirant fotografies d’edicions passades i he comprovat, molt a desgrat meu, que hi ha un gran nivell: llits tunejats com a cotxes de bombers, vaixells pirates i demés disenys molt originals… Nosaltres en concret participem en dos grups: Caye Cortá (uns manobres molt simpàtics en acció) i La Corrida del Toro, un llit negre amb banyes amb un sèquit de toreros. El tema disfresses i tuneig del llit no està gaire treballat per senzilla manca de pressupost, problema habitual dels esplais petits, però tot i això i els constants problemes amb les rodes, passarem una bona estona (si les malles de torero ens deixen ).

Es el primer cop que hi participem i hem invertit llargues hores de treball inútil (o hauria de dir que les he invertides jo, ja que sóc el guapo que ha fet més hores tancat al gimnàs del meu ex-col.legi fent fotesses xD), però tot i que tots tenim clar que les rodes en equilibri precari que hem col.locat als llits no suportaràn tot el recorregut, sabem que ens ho passarem de conya… per uns dies en que està permés fer l’imbècil pel carrer… cal aprofitar-ho!
Prometo fotos, així com partes mèdics si s’escaiguès!

Tags: Vida i misèria by Arcangelo
No Comments »

Que millor que contemplar-te sota la llum d’una bombeta moribunda esbiaixada per vidrets de colors… (però qualsevol lloc i llum em va bé… fins i tot en la foscor et fas veure)

La fémme-fatale disfressada de (quasi) nena innocent… I ets fémme; la que voldrien ésser totes elles… i esdevens fatale en els meus somnis, quan la por de no poder renovar el meu record al dia següent em fa pedre els papers i la noció de tot plegat.

Que pitjor que recordar el record de la teva mirada si restarà imperfecte mentre envelleix a l’uníson en tots els racons del meu cervell.
Veure’t… creuar mirades… somrius… Un instant fugaç ja val per a continuar-te recordant… des del buit absent que m’envaeix quan de tu només me’n queden records imperfectes… i calcetes de porcellana…

No sé que faràs quan agafis el tren cap allí d’on vas venir per fer-me aturar el meu pas amb una innocent mirada (geisha) sense saber-ho (musa en potència).

J’adore
Tu adores
Il/Elle/on…

Per que collons havíem de xerrar, tu i jo, avui?

Tags: Consciència by Arcangelo
No Comments »

Cito a continuació el correu electrònic que m’ha enviat la secretaria executiva de comunicació interna (vamos, aquells que tenen un nom tant raro que ningú sap que fan U^^) del PP d’Andalusia en resposta a la meva misiva clamant respecte per Catalunya.

El Partido Popular andaluz ha puesto en marcha una campaña que no va contra nadie sino que trata de defender los derechos e intereses de los andaluces. Lamentablemente algunos ámbitos que presumen de democracia y tolerancia han emprendido una campaña de manipulación de nuestro mensaje, dando una versión distorsionada que trata de enfrentar a catalanes y andaluces. Nada más mezquino que confundir a los ciudadanos con sus gobernantes. La crítica a un pacto entre dos señores no es la crítica a Cataluña o a los catalanes. Andalucía tiene el mismo derecho a defender sus intereses que cualquier otra comunidad y, por encima de todo, está la libertad de cada uno a opinar, pensar y expresarse. En eso consiste la democracia. ¡Viva la libertad de expresión! PP ANDALUZ

Es curiós que diguin que es manipula el seu missatge quan ningú dubtaria del seu significat… Potser el seu missatge està mal plantejat? Si es quelcom fet sense voler, em sap greu dir-ho però els més intel.ligents del PP no arribaríen ni a tertulià televisiu de quarts de quatre.

Em xoca, a més que per al PP sigui quelcom mesquí confondre el poble amb els seus governants escollits democràticament, que no deixen de ser el poble reunit en assamblea. Potser es una insinuació del seu fervent desitg d’una societat molt més rígida i classista… Oh, moz, ets un malpensat, com pots dir això!

Critiquen el pacte entre en Zapatero i el nacionalisme català amb la vaga excusa que ens perjudica a tots. Això es enormement subjectiu, però deixa clara una cosa: Zapatero ha fet un pacte amb leprosos que tothom vol ben lluny de si. Al meu parer, l’excel.lentíssim mentider president del govern espanyol no ha pactat mai explícitament amb el nacionalisme català i que si de cas això ho ha fet Pasqual Maragall, líder de la sucursal del PSOE (que d’Obrero ja en té ben poc) en terres catalanes. Però de totes maneres, m’agradaria un llista detallada dels perjudicis que li comportaria a Espanya agrair-li a Catalunya el fet d’haver-la tret del neolític pre-industrial i el fet de mantenir-la amb el seu dèficit… segurament tants com beneficis em comporta està escrivint aquesta fotesa ara mateix.

Andalusía té drets i les persones també… com li agrada al PP escudar-se en això. A mi em sembla molt bé que si els catalans fòssim de debò la escòria opressora que diuen que som, ens critiquin però, no es el cas, ja que l’oligarquia econòmica catalana afavoreix més a Espanya que a Catalunya i des de fa uns quants anys que no es publiquen les balances fiscals per a no escandalitzar a ningú… senyal del molt que Catalunya deu fer, a contracor, per la vella Espanya. No va en contra de la llibertat d’expressió atacar obertament un col.lectiu sense proves fefaents o sense que aquest ho mereixi, eminències? A Dios rogando y con el mazo dando. Tot plegat demana a crits una cita d’Ska-p, un grup d’ska comercial força conegut:

Que difícil es… hablar con la pared: menguar tu estupidez [...] hacerte comprender que tu agresividad se puede responder con mala hóstia…

Al final acabarà passant el que diu aquesta cançò (A la mierda, dins el disc Planeta Eskoria), respondrem amb mala hòstia davant d’un odi que no té raò de ser.

Tags: Política by Arcangelo
2 Comments »

A travès del blog de la Menxu m’he trobat amb quelcom que m’ha encès la fúria revolucionaria, separatista i demés escòria que estic ben orgullòs de dur dins meu. Parlo ni més ni menys que de la falca radiofònica que el PP està emetent a les cadenes de ràdio andaluses, denunciant en el sentit més surrealista de la paraula l’obligatorietat d’estudiar en català en Catalunya (com me’n enteri que als meus pobres cosins de França els fan estudiar en francès es que em carrego el senyor Chirac… a qui se li acut!), cosa que sens dubte té unes repercusions inimaginables a Andalusia. M’he estat imformant (si el suicidi mental de mirar la web del PP es considera imformar-se) i resulta ser que el PP andalús té 4 falques radiofòniques més: dues de Javier Arenas, una demanant firmes i l’altra fent-se autombombo; una altra que demana igualtat en el finançament de les comunitats autònomes, i la que ha motivat aquest post. Així doncs, he decidit aprofitar un dels pocs drets que em queden (ja que sembla que estem tornant a la dictadura tal i com l’està liant el PP) i enviar-los un correu electrònic per a dir-los, siusplau (faltaria més), que deixin d’enganyar a la gent.

Estimados señores,

Soy un estudiante de 4º de ESO nacido y residente en Catalunya y esta mañana ha llegado a mis oídos la cuña radiofónica que su partido está emitiendo en las emisoras de radio andaluzas y no puedo por menos que sorprenderme ante la tergiversación a que su campaña propagandística somete el sistema educativo catalán (que no deja de ser el mismo que en el resto de España).

Me explicaré: ustedes afirman que no se puede estudiar en español (la lengua de todos) por que Zapatero lo permite y Chaves lo apoya. En primer lugar, Catalunya es como MÍNIMO una identidad nacional (y que conste que yo no me contento con esa definición) y como tal tiene una cultura própia, que debe ser enseñada a sus habitantes para que la conserven y la hagan evolucionar. En segundo lugar el señor Chaves no tiene ni el más mínimo peso en lo que está pasando en Catalunya, créanme, por increible que parezca afirmarlo, peró NO es culpa suya el hecho de que un 90% de un parlamento aprovara un texto con el que consecuentemente están de acuerdo un 90% de los votantes.
No reniego del castellano ni de España, aunque mi ideologia contradiga eso, entiendo que Catalunya pertenece actualmente a España, estado que tiene el castellano como lengua oficial, cosa que convierte al castellano en lengua teoricamente cooficial, junto con el catalán en Catalunya. Esta situación no tan anormal como muchos creen (mi ejemplo favorito de ello es Suiza donde conviven tres lenguas en perfecta harmonia) plantea, entre muchísimas otras, la duda del idioma en que deben darse las clases. Por ley todos los profesores deben tener el nivel C de catalán, lo que ya les permite dar clases en esta lengua con más o menos fluidez y aunque no hay ninguna ley que obligue a conocer el castellano, todos los profesores lo conocen ya que es de enseñanza obligada en las escuelas primárias y secundárias (y durante el período dictatorial, solo el castellano gozaba de ese derecho). Así pues, aunque nunca se pregunta al alumnado, los profesores escogen en que lengua dan las clases y las proporciones de docentes que dan clases en uno y otro idioma son perfectamente normales, equitativas, justas y no pueden ser motivo de preocupación y/o indignación.
Y es más, en mi experiencia personal puedo afirmar que hay más profesores que dan clases en castellano por desconocimiento del catalán, mientras que el caso contrario es rarísimo, por no decir inexistente.

En mi modesta opinión, todo ciudadano catalán tiene el derecho y la obligación de conocer el castellano y el catalán, así como de disponer de servicios publicos y privados en ambos idiomas (cosa que por desgracia está muy lejos de ser así). Y esta opinión global, se traslada también a la enseñanza: todo alumno debe ser avaluado en sus conocimientos en lengua catalana y castellana y también debe tener un conocimiento mediano de ambas, puesto que son las lenguas que se hablan en un determinado lugar (si alguien va Alemania, aprenderá alemán sin ningún tipo de dudas ni vacilaciones).

De todas formas, pese a que el nuevo estatuto catalán incremente el uso de la lengua catalana en multitud de aspectos y servicios, se podrán seguir solicitando servicios educativos en castellano, puesto que si hay demanda de un determinado producto (enseñanza en castellano, en este caso), hay oferta.
Y para terminar con mi bochornoso escrito, solamente comentarles que en mi época de estudiante durante el mandato del PP solo cursaba en lengua castellana esa misma asignatura, mientras que ahora aproximadamente la mitad de mis clases son en castellano por decisión del o de la docente titular.

Muchísimas grácias por su tiempo,

Atentamente,

XXXXX XXXXXX XXXXXX

PD: Referente a su otra cuña radiofónica en la que cargan contra el modelo de financiación propuesto por el proyecto de nuevo estatuto, solamente comentarles que con el modelo de financiación actual, cada segundo que pasa 450 € del erario catalán pasan a las arcas del estado español. En esta web hay un magnífico contador que les demuestra que aunque Andalucia no reciba tanto dinero del estado, no se le quita una parte tan grande del dinero que allí se genera. Saben ustedes que según numerosos estudios económicos la parte substraida del PIB de una región no debería ser superior al 4%? Saben que porcentaje de nuestro PIB pagamos en Catalunya? El 11%. No es victimismo, es realidad.

Tags: Política by Arcangelo
1 Comment »

Hem rebenta que et pengin una etiqueta només per la roba que duus. La roba es un missatge i cadascú diu el que pensa, el que sent, el que se sent, el que vol pensar, el que vol sentir o  el que vol semblar a travès de la seva indumentària (o almenys així hauria de ser, quan tens llibertat per triar el teu vestuari, es clar). Però això no treu d’algú el respecte mínim cap a la persona, es a dir que aquesta persona pel fet de ser el que es mostra no es millor ni pitjor que una altra, almenys no pel que està demostrant a travès de la roba que duu posada.
Això m’ha vingut al cap mentre la gent semblava espantar-se d’un noi de cabell llarg i vestit completament de negre que atenia (endreçava i traslladava coses d’una part a l’altra, però també atenia al públic quan la situació ho requeria) una paradeta del Mercat de les Rebaixes que s’està celebrant aquests dies a Lleida (la gent li diu el mercadillo), per a que les botigues rematin les rebaixes. El citat energúmen no era altre que jo en un acte d’altruïsme semi-desinteressat de cara a la part burgesa de la meva família. En tres hores d’esperpentisme i aborriment sobrenatural esperant veure passar algun conegut que em donés conversa (que si que han passat, però no m’han donat conversa) no he venut RES. I serà per preus… samarretes de màxima qualitat i tampoc gaire antiquades per la temporada a 20€… ¡Bueno, bonito y barato! Compreu, Maries, compreu!!
La roba es un missatge i la meva dessuadora d’avui comunicava al món que m’agrada Bad Religion. Si… es probable que si m’agrada aquest grup de música no tingui unes idees polítiques gaire ben vistes pel conjunt de la societat i es pràcticament segur que els que desconeguin que el logotip de Bad Religion es una creu llatina dins d’una senyal de prohibició pensaràn que sóc un detractor de la religió catòlica (cosa en la que de fet, no s’equivoquen, però a l’igual que vull que els demés es fotin la seva religió pel CUL, jo també m’hi foto la meva condició d’agnòstic detractor de les sucursals terrenals). Això ja em passa sense estar darrere d’un mostrador i sempre estic explicant que m’agrada el grup i prou, que el sentit de la dessuadora (per cert, preciosa xD) no es proclamar el meu despreci per l’esglèsia catòlica.

Però bé, avui la gent s’estranyava que un paio tant [el que sigui] poguès respondre una pregunta tant senzilla com el preu d’unes samarretes (i tinguès intenció de vendre’ls-hi!). Es que algú que mostri la seva radicalitat i el seu extremisme al món no es una persona capaç de fer el que fa alguna que es vesteix de roba carent de personalitat (o que es vesteix de quelcom que vol semblar)? Es que ens fa por algú que pensi que la religió com a culte col.lectiu fa mania? Realment dubtem d’algú que té pebrots a fer que el que la gent normal no fa: cridar el que sent i el que pensa?

Au, per favor… Senyores…! Comprin que s’acaba…! Les millors gangues, no busquin, que més barat no hi es…!

Tags: Societat by Arcangelo
No Comments »

Tags: Humor by Arcangelo
No Comments »

Odio que quantitat d’aspectes que envolten la humanitat, estiguin tan rebregats que sigui quasi imposible parlar-ne sense cagar-la, ja que sempre s’escapa quelcom, gros o petit. Així aquesta pretensió d’article de merda, ara no val per a res… ara que ja sé coses que no encaixen amb el que deia ara fa tot just una setmana. Bé… la majoria de l’article i els meus arguments radicals es mantenen en peu, es clar, però el text ha perdut el poc encant que als meus ulls tenia per que no m’agrada contradir la realitat.
I paradoxalment, es per això que m’agrada escriure sobre la ficció, històries de les quals ningú en pugui remarcar l’absurditat o la manca de realisme per que precisament son això, ficció. Però aqui també hi ha l’estúpid problema de la meva obsessió per la realitat que fa que un article es converteixi en article de merda per uns quants detalls… m’agradaria poder ser fidel a la realitat fins i tot en la ficció i això em llastra a l’hora de crear quelcom… Sempre ho ha fet, però com tot en la meva vida, ho fa a temporades i ultimament sofria força d’aquest realisme literari obligat… Au, ja he acabat…

Tags: Consciència by Arcangelo
No Comments »

Aquests dies ens està quedant clar que això no es un curs més… a 4t d’ESO, tothom sap que l’any que vé no només s’incrementarà la dificultat del temari, sinó que cadascú haurà de començar a pixar cap a bandes diferents… alguns més amunt, d’altres més avall, d’altres cap a la dreta i d’altres cap a l’esquerra.

Des que el viatge de final de curs a París esdevingué quelcom tangible havent tornat de les vacances nadalenques i des que avui ens hem fet una foto com a una de les promocions que aquest any acabem etapa al centre, tinc una miqueta més clar que l’any que vé podré començar a tirar cap a uns estudis que m’han d’obrir les portes al que vertaderament vull estudiar. En el fons no canviarà gaire res i deixant de banda el sensible increment de la matèria, crec que les coses aniràn cap a millor… Però mirar cap al futur sempre acollona una mica.

Normalment dic que dubto del meu futur, però l’únic que passa es que canvio constantment d’opinió, si bé a temporades en predomina una o una altra. Ultimament i cada cop més des que vaig llegir 13.99€ de Frédéric Beigbeder, vull ser creador publicitari… a pesar de que el llibre no lloa precisa aquesta professió. Però bé… n’hi ha que es van allistar a les joventuts hitlerianes tenint clar que a ells no els agradaria que els gassejesin…
De fet… no trobo res a dir a favor de la professió per la que ara m’interesso… excepte que la publicitat es un art, encara que prostituit, però anuncis com els de forces marques d’automoció o els de la Coca-cola son vertaderes obres d’art… que no em vinguin amb Picassos o art abstracte dels pebrots, que jo també en sé fer.

Tags: Vida i misèria by Arcangelo
3 Comments »

Estimats i estimades fills d’una mare amb dues autopistes entre les cames,

Avui escopeixo contra vostra fastigosa personalitat per a deixar-vos clar que sou la merda més grossa que ha vist el mòn des de la pesta bubònica i el SIDA. Recordeu a un corb moribund, desplomat i esprimatxat però que encara té rancúnia suficient per treure’m els ulls amb el pic… Mirant-me mesquinament per saber quan clavar-me-la, quan estigui desprevingut, pel senzill fet de donar-me pel cul a mi i a la gent que ens ho currem, o quan hi pogueu sortir guanyant o creieu sortir-ne guanyant.

Per que quan treballes per tu en nom del bé comú es pitjor que treballar per tu a la declarada; embrutes la causa mentre enalteixes la bandera del teu ego i del suposat esforç que fas, dedicant-nos el teu temps que ningú vol, excepte el teu sofà, on estàs tirat tarda rere tarda per que ningú vol fer RES amb tu. Esdevens més que despreciable.

Em fas mania… per cagar-me a la teva boca, que no per això faría més pudor, per eyacular a les teves orelles, que no estarien més brutes per això i per pixar-me en tota la teva fastigosa persona, que creu en la seva raò suprema i en que els demés hi som per servir-lo precisament a ell, genèticament inferior a nosaltres ja que li manquen la meitat dels cromosomes útils…

Que t’atropelli un tràiler de 16 rodes… i un TGV… i que et destrossin les hèlices del Queen Mary II… I QUE ET SODOMITZI EN ROCCO SIEGFREDI…

Deù meu… proveu de fer això més sovint… es terapèutic. Dedicat a en Ger… no va dirigit a ell, però bé ha inspirat aquest modest text. Que ningú es dongui per aludit, gràcies. 

Tags: Consciència by Arcangelo
No Comments »