Sensibilitat atea
Avui Emili Teixidor ens obsequia amb un magnífic article al setmanari Presència… del que en voldria citar una part:
Festa. TV3 va retransmetre la festa musulmana del xai, segurament per solidaritat amb els immigrants d’aquesta religió. Moltes dones es van sentir ofeses perquè només hi havia homes. I molts defensors dels drets dels animals també, perquè això de festejar la mort de centenars de xais es més propi d’un funeral. Es clar que també es pot dir el mateix del fet de matar els galls per Nadal, però això no ho retransmet la televisió. Justament els dies de la festa era a BCN Michel Onfray, l’autor del llibre qua ha publicat Edicions del 1984 i Anagrama titulat Tractat d’ateologia, en el qual es repassa les barbaritats que han comès els monoteismes -cristià, musulmà i jueu- contra la humanitat i la ciència. Com deia la M. Aurèlia Capmany, ¿qui respecta els ateus i els agnòstics? Sembla que només les religions monoteistes mereixin consideració. ¿I els catalans de tota la vida que no creuen? Amb l’excusa del multiculturalisme, ens etziben cada cerimònia religiosa que fa tremolar! Els catòlics sempre es queixen del que fereix la sensibilitat dels creients, però quan els bisbes parlen -sobretot per la ràdio- ¿no fereixen cap sensibilitat? ¿I els ateus, no tenen sensibilitat? ¿No se senten ferits amb les cerimònies religioses a la TV?
M’encanta Teixidor perquè pasa el dit per sobre de la llaga, però no l’hi entafora. Molt recomanable també la resta de l’article 
.
.
