Halloweens i Castanyades [I i II] (retocat)
Per què la massa prefereix el Halloween a la Castanyada? Bé, està clar, el Halloween mola més (no us recorda al fenòmen del manga i l’anime?)!
Si poguès triar, jo, tenint gustos tètrics i fantasmagòrics com tinc, triaría el Halloween, no ho dubteu. M’agrada força la connotació sobrenatural d’aquesta festa ni que sigui aconseguida mitjançant decoració i disfresses. Però no, collons!
A Catalunya es celebra la Castanyada: castanyes cuites i panellets en comptes de llaminadures aconseguides per la indulgència dels veins (o ni això).
L’argument per excel.lència en contra de la meva tesi sería que quasi ningú ho fa de debò, que poca gent es sent orgullosa de celebrar la Castanyada i que, conseqüentment, no mola. La gent menja castanyes per què es una tradició que es manté per inèrcia (a l’escola, als únics a qui els brillen els ulls d’alegria en celebrar la Castanyada són els professors que couen les castanyes) i un percentatge terriblement alt de la massa espera abocar-se a una celebració boja del Halloween talment com suicides que s’aboquen a la mort sota les rodes de la carrossa de Jaguernaut (m’agrada el símil entre aquesta carrossa de la tradició hindú i l’imperialisme comercial, la moda, que anihila cultures autòctones, de vegades més riques que la que s’imposa).
Jo sóc el primer en reconèixer que el Halloween m’agrada (i molt), però també sóc el primer que té clar que he nascut en un lloc anomenat Catalunya que té unes tradicions sense res a envejar a l’anglosaxó Halloween… i que mantindrem, per tossudería i dignitat.
De totes maneres, sento un odi visceral cap a l’endogàmia i l’aïllament cultural de tota mena, però el paer en cap ha trobat una sol.lució basada en la coexistència de les dues tradicions. Explica anecdòticament el diari local que en l’últim ple municipal (en el que per cert es va triar el nou servei de recollida d’escombraries de Lleida), l’alcalde va oferir panellets i moscatell als paers i desprès els va regalar a cadascú una bruixa o un bruixot en miniatura, en funció del seu sexe. Segons paraules del mateix paer en cap es una manera d’ajuntar la Castanyada i adaptar el Halloween a Catalunya sense carregar-se res. Un gallifante pel senyor alcalde!
) boicot contra els productes catalans a causa de l’estatut (que m’ho expliquin). Però a més, ha dit que gràcies a la UE (si bé aquesta es la mateixa que tenint un president català al capdavant del seu parlament no reconeix el català com a llengua oficial), Catalunya no depén del mercat espanyol i ha encoratjat els empresaris catalans a invertir a l’extranger. Un gallifante pel senyor Huguet!
El tinent Horatio Caine no té errors. Es eficaç, discret, guapot i segur de si mateix.
