I no, no era “gamberrisme convergent”, era l’expressió de la ràbia; incontrolada fins cert punt. Els objectius eren clars: cap comerç petit tocat, i a provocar pèrdues econòmiques (encara que molt minses) a bancs i multinacionals. Ni Starbucks és una cafeteria de barri, ni Chicco una tenda innocent de roba infantil, ni el Corte Inglés una agrupació de petits comerciants, ni lògicament, cap banc és un centre de caritat.

I és curiós, perquè la visió que té la societat sobre aquesta violència esporàdica –de moment-, és la mateixa que poden tenir sobre la crema dels contenidors. Quan els veuen encesos en mig de la carretera, creuen que és fruit d’un mer acte de vandalisme, arriben a creure de debò que a la gent li mola incendiar contenidors (ara resultarà queés un hobbie dels antisistema). Tant per tant, perquè només les escombraries? Per què, si és de forma incontrolada i vandàlica, no es cremen també els arbres, els bancs per seure, o els cotxes…? Perquè hi ha un objectiu darrera. En el cas dels contenidors, és construir barricades i evitar càrregues o l’entrada de les BRIMO amb furgons. I en el cas de la violència, és respondre de forma contundent, demostrar que la violència és un mètode que si cal usar s’usa (sempre de forma proporcionada), que la força de 400 antiavalots (que és el nombre total que hi ha per a Catalunya, d’aquí que en Puig estudiï “col•laborar” amb els nacionals) no és res comparada amb la de tot un poble. I per descomptat, és en defensa de la nostra dignitat. Només faltaria que després d’una bufetada en una galta, encara els haguéssim de parar l’altra.

A propòsit de la violència; http://www.youtube.com/watch?v=FBAj_qD2uFY

Jo quan era petit també em va donar bastant pels fills de puta: amb 8 anys de Joker i amb 12 d’Adolf Hitler! Que et sembla?