Per tots coneguda és la meva tendència a disfressar-me de fill de puta il·lustre a cada Carnaval. El d’aquest any, anava al pèl i, a més tinc una foto brutal per il·lustrar-ho.

Anava de capità del Costa Concòrdia. I la disfressa incloia bot salvadides, post-its dient que anava a comprar tabac, un vaixell torçut fet de cartró (que es deia Costa Discòrdia) i nàufrags. Faltava la rossa, hòstiaputa. Tot pelgat, a la cursa de llits de Lleida, on sinó?

La bellesa que l’envoltava l’atreia profundament. Cada noia que es creuava li mereixia un poema que no destacaria més que els que algú ja havia escrit abans. Ara estava absort mirant aquells peus enfundats en dos talons catedralicis. Sí, un altre cop les ganes d’escriure, de deixar constància de sensacions i sentiments. Sí, un ofec, un sospir, un regirar-se al llit, somiant-la impossible. Alguna malaltia devia patir, si li era tan fàcil obsessionar-se. Però aquell cop va ser diferent. Hi han molts poemes de badocs atrapats per la bellesa fascinant d’una noia, però també hi han moltes noies maques amb talons. Mai podria descriure la fascinació de l’atracció com ho havia vist escriure, cantar, pintar o rodar a tota mena de genis, coneguts i desconeguts d’una manera tan profunda i planera que emociona nens i vells…

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Amb aquells enamoraments tant contundents, qualsevol es concentrava en escriure bé.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Som a ses portes de l’infern per tu i tinc plans de futur!

L’infern té portes per entrar i les de soritda ni s’albiren… Desitjo de tot cor no quedar-nos dins l’infern.

Fotografia presa la mitjanit de la jornada de reflexió a la plaça Ricard Vinyes de Lleida.

No sé si he explicat mai que tenia un avi jueu. Jueu ortodox, per a més senyes. Tot i la seva profunda religiositat (que no he heretat), no va tenir cap mena d’escrúpol en passar-se a l’altre bàndol, aprofitant una disfressa de carnestoltes, per tal d’evitar l’holocaust que s’estava coent. Crec que la única foto seva que he penjat aquí és de després de fer-se militar a les ordres de Franco…

Com és evident, estic redissenyant el blog. Una cosa que sempre feia sovint durant èpoques passades, però que es va acabar-se de cop quan vaig trobar el tema que hi ha hagut al llarg dels darrers tres anys. Tots els cops que he canviat m’hauria agradat deixar constància del disseny antic ja que moltes vegades no l’abandonava perquè hagués deixat d’agradar-me, sinó perquè en trobava un de millor o que em resultaria més senzill per treballar-hi amb coneixements de disseny web limitats. Ara, deixo d’emprar la meva versió del tema DarkWater d’Antbag a dues columnes per passar-me al GlossyStylo. I em sembla que la millor manera de fer-ho és deixar aquí una captura de pantalla del tema que més temps m’ha durat.

I que consti que deixo d’emprar-lo per motius de seguretat, perquè l’autor va deixar d’actualitzar el tema i WordPress ha canviat molt des que me’l vaig instalar. O almenys aquesta és la teoria que podria explicar perquè cada cert temps m’apareixien enllaços aleatoris al peu del blog.