Aquest vídeo sobre la consulta de Barcelona del 10 d’abril em sembla previsible, però alhora d’una certa rellevància comunicativa. Suposo que cap altra coordinadora de les consultes ha mogut tants voluntaris i tant pressupost com la de Barcelona, però en qualsevol cas, el vídeo no és qüestió de diners, sinó que han trobat algú que argumenta amb la barreja justa de raó i emoció.

Al cap a i a la fi, en dret i ciències jurídiques es parla de que el poder democràtic emana del poble. Després del vídeo encara em reafirmo més en aquesta visió.

Com sabeu, estudio Publicitat i Relacions Públiques i, de tan en tan, parlava del tema al blog. Ara però, he obert un altre blog amb vocació d’arribar a ser alguna cosa més (en un futur hauria d’haver-hi un portafoli meu, un currículum acadèmic i professional) i, per tant, deixo de parlar-ne aquí. Això serà el meu blog personal, més íntim, no tan vinculat a la meva persona però si a la meva personalitat (un matís molt diferent).

Per als que us interessi: Hemisferi dret

NB: Si sou fídels a aquest blog haureu vist que hi han entrades que s’hi repeteixen. És cosa de reciclar.

NB2: A partir de d’avui me’n vaig uns quants dies a Alsamora. La gràcia d’anar a un poble a 12 quilòmetres del bar més proper és que t’aïlles i això penso fer. No sabreu res de mi fins dijous o divendres.

Aquí una divertidíssima mostra de propaganda americana durant la segona guerra mundial, per cortesia del meu corresponsal a Història.

És un document prou curiós i no deixar d’acollonar-me la terrible força que pot tenir una eina com això amb els nens…

Dues coses que no venen a tall de res:
-Possiblement la freqüència dels apunts es redueixi. Ara ve Nadal, matarem el gall i tinc un colló de feina. No rima, però es veritat.
-Llegiu aquesta entrada meva al HollowFausto Cannibal.

Fins el dilluns 2 de novembre, se suposa que els del gran públic estavem encuriosits per una campanya exterior que aparenent no anunciava res. Hi apareixia el text Re, seguit d’un guió baix i a dormir.

Molt bé. Doncs resulta que la constructora Acciona ha tractat de crear tensió per a donar a conèixer la seva nova estratègia, amb molt més èmfasi en l’ecologia i tenint en compte la situació de la societat i del planeta. Han obert una plana web amb molta vessant 2.0 (tot i que no acaben d’explicar què pretenen). I també han ideat una manera de publicitar-se a Youtube força enginyosa.

Realment, el concepte em sembla genial i la seva execució és força bona, sobretot tenint en compte que es tracta de gent que té pasta i, simplement, se la gasta bé.

Ara bé. Qui és l’home que explica al món aquesta nova estratègia? Es diu Pío Cabanillas Alonso i, a part de ser molt feliç com es pot veure a la foto, és el director de comunicació corporativa d’Acciona. Però no ha estat pas tota la vida. Va ser ministre d’Aznar del 2000 al 2002. Sí. De l’Aznar del PHN, l’Aznar que, tot i signar el protocol de Kyoto al 98, no el complí; l’Aznar que negava el canvi climàtic; l’Aznar que s’aliava amb un Bush a qui devia admirar per fer el mateix que ell però al capdavant dels EUA; l’Aznar del Prestige, l’Aznar que, volent demostrar tot el que li importava el medi ambient donà la cartera d’aquest ministeri a un corrupte com Jaume Matas…

És a dir, que Pío Cabanillas, tan fidel a Aznar que devia ser, que corria a regurgitar al micròfons el que li deia el presi, ara resulta que ha esdevingut un ecologista. Suposo que tot és qüestió de re_gurgitar el que et manen.

Jo vaig fer el batxillerat científic i si bé no em queixo en excès de la formació que vaig rebre, amb prou feines domino la immunologia i no tinc idea de proteinologia per afirmar cap on ens durà aquest invent dels mitjans aquesta quimera de les farmacèutiques la nova moda per aquesta tardor-hivern.

Però com que estudio publicitat i tampoc en tinc ni puta idea però el fet de pagar 1000 euros cada any em dóna autoritat, en coses d’allò més inútils, puc dir que el cartell que sobre la Grip A que ha fet el ministeri ÉS UNA PUTA MERDA. El principal error són missatges amb tipografies sense massa cos i sense una clara jerarquització. Així doncs, he canviat aquests detalls (he posat més èmfasi en la visibilitat que no pas en clarificar la jerarquització) i, ja que hi érem, l’he fet més divertit.

Així doncs, proposo una nova versió del cartell:

Si voleu veure que malament es maqueta amb el Gimp i què poc m’ho he currat (si busqueu, trobareu les pinzellades mal donades o trossos de coses mal esborrades), clickeu-ho que s’amplia de collons. Feu-lo córrer, que a tots ens agrada estar informats.